Cronologia

MATARÓ
.Bibliografia:

— Josep POCH I GALLART: Las Escuelas Pías de Mataró. La Iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de S. Juan Bautista. Mataró 1963, Premi Iluro 1962

— Claudi VILÀ I PALÀ: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca 1972.

— El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró 1989.

Rectors:

1737 – Salvador Llenas

1740 – Miquel Picanyol

1742 – Francesc Plana

1745 – Jacint Cruells

1748 – Josep Caballol

1751 – Joan Balcells

1752 – Tomás Casas

1757 – Rafael Passarell

1760 – Francesc Plana

1766 – Ildefons Ferrer

1769 – Mateu Mestre

1772 – Ildefons Ferrer

1775 – Oleguer Jané

1778 – Ildefons Ferrer

1781 – Jaume Andreu

1784 – Rafael Passarell

1787 – Ildefons Ferrer

1790 – Josep Calassanç Bages

1794 – Josep Pont

1796 – Josep Picas

1804 – Miquel Busqué

1807 – Jaume Vada

1814 – Joaquim Tomàs

1824 – Maurici Bohigas

1827 – Adjutori Blanch

1833 – Ramon Ribera

1847 – Josep Rius

1858 – Gaietà Renom

1863 – Calassanç Casanovas

1865 – Josep Draper

1875 – Miquel Cercós

1882 – Francesc Sallarès

1893 – Josep Llauradó

1899 – Francesc Llonch

1906 – Fèlix Sors

1909 – Josep Soler i Garde

1919 – Pere Vilar

1920 – Joan Comellas

1924 – Joan M. Vives

1925 – Lluís Feixas

1928 – Ramon Castellví

1929 – Constantí Noguera

1934 – Lluís Feixas

1940 – Calassanç Balañà

1943 - Calassanç Ubasart

1946 – Miquel Simon

1949 – Joaquim Seguí

1952 – Salvador Salitjes

1955 – Llorenç Bonet

1958 – Josep Liñan

1961 – Salvador Salitjes

1964 – Salvador Dalmau

1973 – Jordi Gaza

1976 – Ricard Manich

1982 – Joan Herrero

1988 – Ramon Novell

1995 – Josep M. Oller

2003 – Josep M. Comadran

Directors:

1973 – Josep A. Ripollés
1982 – Eugeni Romeu
1991 – Marian Federico
1996 – Carles Cereceda

MOIÀ

01/06/1682	Concòrdia entre l’Ajuntament de Moià i l’Escola Pia
31/05/1683	Mn. Jaume Boixó dóna tots els seus béns a l’Escola Pia per la fundació
01/07/1683	Llicència de Carles II per a la fundació
13/09/1683	El bisbe de Vic Jaume de Mas dóna llicència per a fundació per a cinc anys
15/09/1683	El P. Domingo Prado com a delegat de l’Escola Pia pren possessió de la casa del carrer de les Joia, la qual esdevindrà la primera de l’Orde a Espanya
1689	Comencen les obres del col·legi actual
1703	Comença a ser habitat el nou edifici per a col·legi i comunitat
1727	S’inicien les obres de l’església
1750	La nova església es dedica al culte
21/01/1750	Segona concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia
22-23/7/1782	Primers exàmens públics impresos
8-10/10/1839	Els carlins entren a Moià i incendien el col·legi
05/03/1852	Carta de Jaume Torrents a P. Provincial Narcís Tarter oferint-se per a finançar la reconstrucció del col·legi
07/08/1853	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la reobertura del col·legi
10/01/1854	Reobertura de l’escola
29/06/1873	Militars ocupen el col·legi i hi causen desperfectes
6-9/09/1883	Celebració del segon centenari de la fundació del col·legi
09/09/1883	Col·locació de la primera pedra de les noves aules
14/09/1903	Comencen les classes en les noves aules
1915	Sr. Coma deixa en testament la finca de «Can Cristo» a l’Escola Pia
24/05/1935	Venda de «Can Cristo» a l’Ajuntament davant notari Trias de Bes
22/07/1936	Escolapis es veuen obligats a abandonar el col·legi i amagar-se
05/02/1939	El P. Josep Sarri celebrà novament la missa a l’església de nou habilitada
10/05/1969	Es concedeix un Col·legi Lliure Adoptat (CLA) de batxillerat
1970-1971	Els alumnes de batxillerat comencen el curs en el nou edifici de l’Ajuntament; deixa de dependre de l’Escola Pia
13/09/1970	Benedicció del nou edifici per a escoles darrera de l’antic
08/01/1975	Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 27/02/1975)
08/01/1975	Ordre Minsterial homologa l’EGB (BOE 22/02/1975)
1977-1978	Les aules de l’edifici vell i la comunitat queden instal·lats després de remodelar-se l’edifici
1983-1984	Celebració del tercer centenari de la fundació del col·legi
1983-1984	S’eliminen les vidrieres del claustre i es cobreix l’interior; s’enderrocà el monument al Sagrat Cor de Jesús

Bibliografia:

— Rossend CASALLARCH I MONTRÀS: Història de l’Escola Pia de Moià (1683-1994). 1994.

Rectors:

1683 – Domènec Prado

1684 – Tomàs Passante

1687 – Marino Spina

1692 – Martí Spensatello

1694 – Felip Matteix

1695 – Marino Spina

1696 – Pere Codda

1697 – Marino Spina

1701 – Gaspar de las Peñas

1702 – Fèlix Audet

1707 – Tomàs Mir

1711 – Joaquim Bernardelli

1711 – Maurici Rossinés

1712 – Miquel Picanyol

1724 – Baltasar Toneu

1727 – Salvador Llenas

1735 – Joan Balcells

1738 – Baltasar Toneu

1739 – Jacint Cruells

1745 – Joan Balcells

1748 . Francesc Plana

1751 – Francesc Ferrer

1752 – Salvador Cerdà

1757 – Jacint Cruells

1760 – Pere Roure

1764 – Josep Pujol

1766 – Joan Josep Ferrer

1768 – Pasqual Pascual

1769 – Jacint Cruells

1775 – Oleguer Jané

1781 – Tomàs Castellà

1784 – Oleguer Jané

1787 – Jordi Passant

1790 – Jaume Andreu

1791 – Joan Fins

1794 – Jordi Gurri

1801 – Agustí Espina

1804 – Jordi Gurri

1807 – Francesc Solà

1814 – Joan Ferrer

1817 – Pere Ferrer

1821 – Miquel Vila

1823 – Pere Ferrer

1827 – Narcís Tarter

1830 – Genís Guardiola

1833 – Josep Rius

1854 – Joan Font

1858 - Joan Cura

1858 – Ramon Busquets

1865 – Ignasi Turet

1872 – Joan Casanovas

1885 – Domènec Valls

1900 – Gliceri Nonell

1909 – Rafael Otero

1912 – Josep Pujadas

1913 – Antoni Tasi

1915 – Josep Gual

1915 - Llorenç Molins

1919 – Joaquim Flaquer

1922 – Calassanç Balanyà

1925 – Joan Batllori

1928 – Joaquim Flaquer

1934 – Josep Navarro

1943 – Pius Sarri

1946 – Eduard Martí

1952 – Jaume Casanovas

1955 – Pius Sarri

1955 – Valeri Soldevila

1961 – Lluís Campanyà

1964 – Ernest Bellès

1970 – Rossend Casallarch

1976 – Salvador Vallès

1977 – Ernest Bellès

1979 – Marian Baqués

1987 – Antoni Marcet

1991 – Marian Baqués

1999 – Manuel Bagunyà

2003 – Antoni Piña

2005 – Manuel Bagunyà

Directors:
1991 – Pilar Espuña
2003 – Maria Rosa Padrós
MORELLA

16/11/1885	Els escolapis es possessionen de l’edifici. Era un col·legi únicament per a l’ensenyament del llatí als aspirants a entrar al seminari
1888	S’hi introdueix també la primària
1891	S’imparteix a més el batxillerat
1913	El P. Provincial decideix establir-hi l’Escola Calassància, és a dir, un aspirantat per als nois que pensaven entrar després a l’Escola Pia
1929	Es traslladà l’Escola Calassància a Alella com a Calassanciat juntament amb que hi havia a l’Eucaria
1936-1938	Durant la guerra civil el col·legi va haver de ser abandonat pels religiosos
04/04/1938	L’exèrcit anomenat nacional entra a la ciutat i converteix el col·legi en hospital de sang; els escolapis tarden uns mesos a recuperar el seu col·legi
1954	La Província obre un Calassanciat-I per als nois que al seu poble no poden cursar el batxillerat; després de segon curs passaven a Alella
1966	El Ministeri d’Educació declara el centre col·legi lliure adoptat (CLA)
1972	La Llei d’Educació de 1970 no va fer viable la continuïtat del col·legi

Rectors:

1885 – Joan Miracle
1889 – Calassanç Anglada
1891 – Gaspar Gibergues
1894 – Pius Galtés
1897 – Eusebi Plana
1906 – Domènec Ramon
1913 – Enric Centelles
1919 – Calassanç Balanyà
1922 – Ramon Colomé
1925 – Ferran Folch
1928 – Joan Ziegler
1931 – Nicolau Busquets
1940 – Enric Centelles
1943 – Josep Navarro
1949 – Antoni Dou
1958 – Ernest Bellès
1961 – Climent Ferreres
1964 – Ramon Martí
1970 – Pere Parareda
1971 – Miquel Pardo

OLIANA

6/10/1686	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació del segon col·legi escolapi a Catalunya
10/7/1690	Edicte del bisbe de la Seu d’Urgell Oleguer de Montserrat autoritzant la fundació
1690	Els religiosos s’instal·len en l’edifici annex a l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels patrona de la localitat
1783	La casa es converteix en juniorat de teologia
13/06/1793	Primers exàmens públics impresos
1808-1814	Durant la Guerra del Francès la població patí atac de cap bàndol, la qual cosa fou atribuïda a la intercessió de la patrona, la Mare de Déu del Àngels. El 15 d’agost de 1815, diada patronal, es festejà la solemnitat de manera especial.
1835	Les escomeses fratricides entre carlins i cristins aconsellaren el trasllat dels religiosos de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a l’interior de la població. La imatge es guardà a la capella dels Dolors.
02/08/1843	Es restituí la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a la seva ermita dels escolapis.
1844	Només quedava a la comunitat el P. Sebastià Busquets, que amb mala salut es veié obligat a traslladar-se a Balaguer. La comunitat quedà tancada.

Bibliografia:

— Miquel PUIG I REIXACH: «Oliana, 1690. L’Escola Pia d’un poble urgel·lità», en Catalaunia (Barcelona, gener 1991), núm. 334, pp. 8-19.

OLOT

26/08/1857	Llicència de la Reina per a la fundació de l’Escola Pia
30/11/1857	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació
1858-1859	S’obren les portes de l’escola als alumnes
22/09/1871	Ajuntament acorda substituir els escolapis per professors seglars i ordena als religiosos que desallotgin les dependències de l’Hospici que ocupaven
06/10/1871	Els religiosos abandonen l’edifici i s’instal·len en una casa particular
05/04/1877	Primera pedra de l’edifici actual
1879	S’inicia l’Observatori Meteorològic (P. Josep Tapiola)
27/09/1879	La comunitat s’instal·la al nou edifici
07/03/1896	Inauguració de l’església
1901	S’acaba de construir l’edifici
1912-1914	El P. Joan Roig organitza el kindengarden
1920	El P. Manuel Montané organitzà una Exposició Agrícola, fruit de cinc anys de treball durant els quals aproximà els alumnes al camp de la Garrotxa
1926	Primera colònia d’estiu al col·legi
09/11/1939	Els escolapis poden recupera de bell nou el seu edifici
07/12/1948	Arribaren les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat
25/04/1959	El col·legi es declarat reconegut elemental pel Ministeri d’Educació
05/11/1972	Inauguració de la pista de bàsquet
26/02/1974	Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 02/04/1974)
12/03/1974	Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/04/1974)
23/06/1975	Ordre Ministerial homologa el centre de formació professional (BOE 21/08/1975)
1977	Es tanca l’internat
1978-1979	S’admeten nenes a l’escola

Bibliografia:

— Claudi VILÀ I PALÀ: Escuelas Pías de Olot. Salamanca 1974.

— Lluís MARAÑÓN I MARAÑÓN: Escola Pia d’Olot. 125è aniversari. Olot 1984.

Rectors:

1858 – Pere Amat
1861 – Agustí Casanovas
1866 – Joan Renom
1872 – Miquel Sabadell
1882 – Josep Arís
1885 – Francesc Godó
1891 – Fèlix Sors
1900 – Casimir Donadeu
1906 – Manuel Roca
1917 – Manuel Serra
1919 – Ferran Folch
1922 – Josep Gasulla
1923 – Carles Riera
1928 – Bonaventura Belart
1931 – Jaume Subirana
1940 – Eduard Martí
1943 – Joan Bta. Cardona
1946 – Timoteu Almirall
1949 – Sebastià Fonts
1952 – Climent Ferreres
1955 – Laureà Perecaula
1964 – Joan Bosch
1964 – Ramon Melé
1967 – Josep M. Palau
1969 – Joaquim Fàbregas
1970 – Josep M. Domingo
1971 – Lluís Guixà
1976 – Calassanç Balagué
1979 – Lluís Marañón
1988 – Joaquim Querol
1991 – Lluís Boronat
1992 – Joaquim Querol
1995 – Oriol Sala
1999 – filial de Moià
2001 – sense comunitat

Directors:
1990 – Lluís Matabosch
2003 – Miquel Àngel Zarza
PALMA DE MALLORCA

1893	Començà a impartir-se l’ensenyament de pàrvuls, primària i comerç en una casa del carrer Calders “Can Mir”
??/11/1893	Reial Ordre cedeix edifici de l’exconvent i de l’església de Sant Francesc a l’Escola Pia per a col·legi
08/01/1894	Els escolapis ja han pres possessió de l’exconvent de Sant Francesc
27/08/1894	Per primera vegada els escolapis celebren la festa de sant Josep de Calassanç a l’església de Sant Francesc. Dos dies abans es beneí una imatge del sant
27/08/1894	Els escolapis han restaurat el rellotge que novament torna a funcionar des d’aquest dia
10/09/1894	Comencen les classes de primera i segon ensenyament
00/09/1895	El bisbe de Mallorca vol convertir l’església de Sant Francesc en parròquia, privant-ne l’ús als escolapis
27/09/1904	P. rector Josep Pujol entrega la casa de Sant Francesc i els altres béns rebuts a l’Ajuntament i el notari de Palma José Alcover i Maspons n’aixeca acta

Rectors:

[1893]: Agustí Gual i Marré, president
13/05/1894: Agustí Gual i Marré
18/06/1897: Agustí Gual i Marré
10/06/1900: Francesc Xavier Riera i Gironella
04/06/1901: Josep Pujol i Rius
15/05/1902: Josep Pujol i Rius

COLÒNIES JORDI TURULL

09/07/1963	El P. Jordi Turull morí a conseqüència d’un allau al peu del Montperdut
31/03/1964	L’Escola Pia de Catalunya signa l’escriptura de compra de l’edifici que la Mútua l’Aliança tenia a la vall de Pineta. Colònies Jordi Turull anirà formant-se com una entitat educativa  més dintre de la Província i la seva casa principal d’activitats serà la casa de la vall de Pineta
1964	Comencen a l’estiu els torns de colònies per a nois amb una línia pedagògica basada sobretot en l’escoltisme
1967	Com a Monitors comencen a anar-hi els juniors d’Iratxe. L’últim estiu que hi participen és el de 1970
1971	Afiliació al Servei de Colònies de Vacances de Barcelona amb el número 20
1974	A partir d’aquest moment s’organitzen cursos per a la formació i capacitació de monitors
1974	Comença a publicar-se Timbaler, periòdic per als dies de colònies
1975	Un equip de monitors i monitores de la Comunitat Cristiana de Santa Anna de Mataró se’n responsabilitzen
00/09/1975	A Santa Maria de l’Estany s’aprovà el primer estatut del monitor de Pineta
00/11/1975	Un equip format per Manel Bagunyà, Jaume Pascual, Julià Pastor i José de Jaime es responsabilitza de les colònies
03/05/1976	Primer curs de monitors
1977	Es diversifiquen les activitats: es fan torns de colònies per a nens de Mina Pequín a Alfar (Maresme). Les tandes són mixtes
1978	Primer Congrés de Monitors a Vilanova i la Geltrú
1980	Primera convocatòria dels Premis Jordi Turull
1980	Curs de Monitors a Alella
1981	Primera gran festa de Pares dels nois i noies de les colònies. Presentació d’En Tano, el gegant de Pineta, obra del Sr. Domingo Humbert Presentació de la geganta l’Estiveta, obra del mateix autor
1985	Comença la publicació de material per al lleure en Daus i Espiell
1986	Primer campament
1988	Actuació de la Caravana Teatral a l’Eucaria
00/01/1997	Comencen les obres de restauració i reforma de la casa de Pineta
1999	Les oficines es traslladen al carrer Sant Antoni, núm. 54
2003	La casa de Claverol s’incorpora a Colònies Jordi Turull
2002	Acaben les obres de restauració de l’edifici

Bibliografia:

- Carles RIERA I FONTS: Impressions d’un món de somni. Barcelona, Colònies Jordi Turull, 1978.

- Marian BAQUÉS I TRENCHS: Diari d’un monitor: reflexions sobre l’educació a propòsit de l’esplai. Barcelona 1980.

- Manel BAGUNYÀ I VALLS: Històries de les Colònies de Pineta. Tarragona, El Mèdol, 2004.

Directors o responsables:

1964 – Lluís Martín
1965 – Hilari Alcaraz
1966 – Joan Farràs
1975 – Manel Bagunyà
1986 – Salvador Riera
1988 – Pau Tarruell
1990 – Eduard Pini
1991 – Jordi Gonzàlez
1997 – Toni Barranco
2002 - Carles Gil

PUIGCERDÀ

23/11/1728	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació
13/12/1728	Obertura del col·legi
1730	Trasllat a una nova residència “la casa del pa o paller reial”
23/06/1771	Primers exàmens públics impresos
1793-1795	Ocupat pels francesos
1812-1814	Abandonat per la Guerra del Francès
1892	Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia
1933	Creació del Pedagogium Ceretà com a Mútua Escolar de Pares
26/07/1936	Abandonat per la Guerra Civil
00/01/1940	Ajuntament dóna a un carrer el nom de ”Escola Pia”
1947	Creació de l’Associació d’Antics Alumnes
	Col·legi d’Alta Muntanya o internat
	Inauguració del nou edifici
26/04/1961	Reconegut per al batxillerat elemental
1962	Reconegut per al batxillerat superior
22/01/1971	L’Escola Pia ofereix el col·legi a l’Ajuntament
27/09/1971	L’Escola Pia ofereix el col·legi al Ministeri d’Educació
24/10/1971	L’Escola Pia fixa les condicions a l’Associació de Pares per si es volen fer càrrec de l’administració econòmica del col·legi
1972	L’Escola Pia accepta l’oferta de compra del Ministeri d’Educació
Estiu 1972	La comunitat abandona el col·legi

Rectors:

1728 – Miquel Picanyol
1733 – Bartomeu Mir
1736 – Francesc Plana
1742 – Joan Antoni Soler
1746 – Miquel Picanyol
1748 – Lluís Humer
1748 – Baltasar Toneu
1751 – Rafael Passarell
1754 – Mateu Mestre
1757 – Francesc Prats
1760 - Salvador Cerdà
1766 – Sebastià Casas
1769 – Rafael Passarell
1772 – Sebastià Casas
1775 – Francesc Prats
1778 – Josep Antoni Maresma
1781 – Marià Busqué
1784 – Gaietà Marís
1787 – Josep Calassanç Bages
1790 – Josep Pont
1794 – Jaume Arbós
1796 – Agustí Espina
1799 – Jaume Arbós
1800 – Jaume Alsina
1804 – Francesc Solà
1815 – Joan Crisòstom Junoy
1817 – Joan Ferrer
1818 – Sebastià Bargués
1819 – Felip Darder
1820 – Lluís Blanch
1824 – Jeroni Reixach
1827 – Joan Pau Sadurní
1833 – Joan Torrents
1835 – Joan Cura
1845 – Esteve Guilló
1865 – Ramon Riera
1869 – Marià Cau
1871 – Narcís Catà
1878 – Casimir Donadéu
1879 – Josep Arís
1882 – Gilbert Roura
1882 – Jaume Trullàs
1884 – Joan Cortès
1885 – Marià Tubau
1894 – Josep Prat
1902 – Rafael Otero
1909 – Manuel Forcada
1915 – Joan Batllori
1922 – Ramon Canadell
1925 – Josep Gironès
1928 – Pompili M. Codinach
1946 – Pere Mampel
1955 – Joan Padrós
1961 – Josep Pelegrí
1964 – Joaquim Fàbregas
1967 – Josep Pelegrí
1970 – Lluís M. Ferrer


REUS

01/03/1858	L’Ajuntament i l’Escola Pia signen la concòrdia de fundació de col·legi de primera i segona ensenyança a a la ciutat
25/09/1858	L’Ajuntament aprova la cessió del convent de Sant Francesc als escolapis a fi que hi obrin el col·legi
1860	El col·legi es transforma en institut de segon ensenyament
1870	La Junta revolucionària sorgida de la Gloriosa que governa la ciutat, vol un centre no dirigit per religiosos i insta els escolapis a abandonar l’edifici i col·legi

Rectors:

1857 – Bartomeu Sallarès
1866 – Narcís Catà
SABADELL

10/12/1814	Memorial de l’Ajuntament demanant al Rei Ferran VII una fundació de l’Escola Pia
20/03/1815	Se signa la concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia amb les bases per a la fundació
00/7/1815	Informe del bisbe de Barcelona, favorable a la fundació de l’Escola Pia
12/12/1815	Informe favorable de la Reial Audiència de Catalunya per a la fundació, però adverteix que els escolapis catalans parlen malament el castellà i caldria que per a la fundació vinguessin religiosos de Castella, extrem que no es complí pas
26/02/1816	El marquès de Ciutadilla, Antoni Cortès d’Andrada, Meca, de Cardona, Cassador, Rocabertí i de Guimerà dóna la seva casa «Meca» de Sabadell a l’Escola Pia. Una pintura conservada a l’Arxiu Provincial ho recorda
05/03/1818	Reial cèdula de Ferran VII autoritzant la fundació de l’Escola Pia
11/05/1818	Triomfal rebuda de la ciutat als escolapis i pressa de possessió de la casa
9-10/04/1828	Ferran VII i esposa visiten Sabadell i el col·legi de l’Escola Pia
05/01/1829	El Reial Patrimoni concedeix subvenció per a la nova església de Sant Agustí (actualment coneguda com la «del Padres»). Un medalló de la façana recorda aquesta donació
07/03/1831	P. Tomàs Miret beneeix la primera pedra de la nova església; arquitecte Antoni Cellés. Els plànols recorden l’església de San Francisco de Madrid
09/09/1832	Inauguració de la nova església, decorada amb pintures sobre tela de Salvador Mayol, conservades a l’actual església de l’Escola Pia
04/04/1845	S’inaugura el noviciat de la Província
25/02/1867	El govern reconeix el col·legi com a centre autoritzat de segon ensenyament
08/06/1868	Declarat institut lliure de segon ensenyament
1871-1873	Construcció de l’edifici per a Seminari a la plaça de Sant Roc, avui és l’Ajuntament (amb algunes modificacions)
12/7/1873	Els escolapis són expulsats del col·legi per la força
18/1/1874	Els escolapis tornen a viure al col·legi, a poder usar l’església i a donar classes
03/08/1882	Primera pedra del nou edifici (l’actual) per a col·legi segons plànols de l’arquitecte Miquel Pascual
23/04/1885	P. Provincial beneí el nou edifici
25/04/1885	Comencen les classes al nou edifici
02/05/1886	Acte inaugural de l’Acadèmia Calassància, institució cultural creada per a fomentar l’interès cultural del alumnes. El primer director va ser el P. Jaume Capdevila
0/05/1918	Festes per a commemorar el centenari de la fundació del col·legi a la casa Meca; en recordança, es col·locà una làpida a la porteria que encara s’hi conserva
1897	Comença a funcionar l’Observatori Meteorològic (P. Jaume Serradell) 01/01/1897: inauguració solemne (P. Joaquim Badia) 26/01/1901: director P. Josep Baburés 1912: es construeix el pavelló al terrat
25/05/1924	Benedicció de la primera pedra de l’església modernista actual, segons plànols de l’arquitecte Bernardí Martorell
01/05/1932	Inauguració de l’església modernista
23/08/1932	Constitució pels pares d’alumnes de la Mútua Fèlix Amat
20/07/1936	Els religiosos han d’abandonar el col·legi
1936-1939	Durant el període de la guerra civil l’edifici serví, entre altres usos, com a Grup escolar la Renaixença
15/03/1939	P. rector Agustí Pagès aconsegueix que els militars li restitueixin el col·legi. L’església, que no havia estat cremada, serví de parròquia
03/04/1939	S’obren novament les classes de primària i comerç
23/11/1941	P. abat coadjutor de Montserrat, Aureli M. Escarré, consagrà l’altar major
15-17/12/1948	Presència de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat
1948-1949	Es cobreix l’església amb teules que encara hi mancaven
18/05/1958	Ajuntament concedeix al col·legi la Medalla d’Or de la ciutat
1959-1960	Funcionen grups escolars a de les barriades; les dirigeix el P. Domingo Colet
1967-1968	Últim any amb internat
0/11/1968	Es crea l’Escolania de Sant Agustí o Pueri Cantores
07/01/1973	Una Ordre Ministerial homologa l’Educació General Bàsica o EGB (BOE 21/02/1975)
08/01/1875	Una Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 21/02/1975)
03/07/1875	Una Ordre Ministerial homologa provisionalment el BUP
1975	Creació del Centre d’Estudis Vidal i Barraquer per al BUP que pretén aplegar tots els alumnes d’aquest nivell de la ciutat que vulguin cursar-lo
23/04/1976	Primera actuació pública de la Cobla Jovenívola, sorgida dels Pueri Cantores

Bibliografia:

— Antoni PIÑA I BATLLEVELL: L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985.

Rectors:

1818 – Magí Deuseran
1819 – Faust Abril
1825 – Tomàs Miret i Farrera
1827 – Pere Freixa
1830 – Narcís Tarter
1847 – Jeroni Reixach
1865 – Agustí Casanovas i Manent
1872 – Ramon Riera i Oró
1875 – Francesc Sallarès i salt
1879 – Joaquim Corominas i Pla
1906 – Francesc Llonch i Salvans
1912 – Joan Aumallé i Prat
1915 – Eloi Vidal i Tugas
1919 – Blai Badia i Forna
1922 – Eloi Vidal i Tugas
1927 – Joan Aumallé i Prat
1928 – Lluís Feixas i Turon
1929 – Xavier Santaeugènia i Civit
1931 – Ramon Hostench i Noguera
1935 – Agustí Pagès i Bartrina
1940 – Modest Galofré i Jané
1941 – Joan Profitós i Fontà
1943 – Enric Centelles i Mora
1946 – Joan Profitós i Fontà
1952 – Lluís Boronat i Aragonès
1955 – Pere Mampel i Martí
1956 – Salvador Dalmau i Castel
1961 – Ricard Pons i Ballarín
1964 – Sebastià Calzada i Badia
1967 – Josep M. Balcells i Xuriach
1970 – Joan Trenchs i Boada
1976 – Antoni Piña i Batllevell
1982 – Joan Zanuy i Marimon
1990 – Jordi Nogués i Carulla
1999 – Eduard Pini i Barreiros
2002 – Ferran Mateos i Planas

Directors:

1982 – Antoni Piña
1985 – Antoni Tort
1987 – Josep M. Canet1
1989 – Joan Vila
2003 – José Antonio Martín

SABADELL CA N’ORIAC

01/09/1977	L’Escola Pia i el bisbat de Barcelona signen el conveni pel qual la primera tindrà cura de la parròquia del Sagrat Cor de Sabadell del barri de Ca N’Oriac
1999	Deixa de ser comunitat, però alguns religiosos continuen residint-hi
estiu 2000	L’Escola Pia rescindeix el contracte amb el bisbat

Rectors de la comunitat

1977 . Josep M. Rierola

1978 – Jordi Nogués

1982 – Francesc Carreró

1991 – Josep M. Martí

2000 – els religiosos abandonen la casa

Rectors de la parròquia:

1980 – Francesc Carreró

1991 – Josep M. Martí

2000 – Es rescindeix el contracte amb el bisbat

SITGES

00/00/1932	Fundació de l’Associació Cultural de Sitges
00/09/1933	Bases d’acord entre l’Escola Pia i la Cultural
1933-1934	El P. Antoni Serramià es desplaça a Sitges com a director del col·legi del Sagrat Cor
Estiu 1934	Es forma una comunitat de religiosos encarregat del col·legi
00/06/1935	Trasllat del col·legi a can Montaner a la carretera
21/07/1936	El col·legi és saquejat
03/05/1939	S’obren novament les classes
Estiu 1941	Els escolapis deixen el col·legi per falta de personal
11/11/1947	El P. Pere Ferrer es fa càrrec de la direcció del col·legi
22/11/1947	Acord entre l’Escola Pia i l’Associació Cultural per tornar a Sitges
12/09/1948	Benedicció de l’església del col·legi
00/09/1948	Es constitueix novament comunitat escolàpia
22/09/1964	L’Acadèmia Sitges s’uneix al col·legi
30/04/1965	Celebració dels IV Jocs Esportius Escolapis amb Vilanova i la Geltrú
14/08/1965	Un decret del govern declara el centre Col·legi Lliure Adoptat (CLA)
08/07/1969	Comencen les obres per al nou edifici
13/10/1970	Comencen les classes en el nou edifici encara no acabat del tot
07/06/1972	El col·legi de les Religioses Mercedàries s’uneix al de la Cutural / Escola Pia
10/12/1974	Transformació i classificació del col·legi per a pàrvuls
10/12/1974	Transformació i classificació del col·legi per a educació general bàsica (EGB)
21/12/1978	El BUP del col·legi és homologat

Bibliografia:

— Cinquanta anys d’activitat de l’Associació Cultural i de l’Escola Pia a Sitges 1933-1983, Sitges 1984.

Rectors:

1933 – Antoni Serramià i Ventura
1934 – Jaume Bisbal i Castelltort
1939 – Antoni Serramià i Ventura
1940 – Josep Guañabens i Maspons
1941 – Manuel Castro Fernández
1947 – Pere Ferrer i Roca
1952 – Joaquim Renom i Costa
1958 – Climent Ferreras i Antolí
1961 – Àngel Oliveras i Cuspinera
1961 – Ramon Pujol-Galceran i Montaña
1964 – Laureà Peracaula i Diumenge
1967 – Josep M. Domingo i Serret
1970 – Ramon Tarròs i Esplugas
1973 – Ignasi M. Muntaner i Pascual
1976 – Andreu Clapés i Flaquer
1982 – Àngel Cuevas i Villamañán
1986 – Josep M. Martí i López
1987 – Àngel Cuevas i Villamañán

Directors:

1980 – Andreu Clapés
1986 – Àngel Cuevas
1990 – Josep A. Ripollès
1993 – Antoni Baltà
1996 – Josep Julià
1999 – Jordi Cadevall

SOLSONA

26/10/1744	Ajuntament acorda demanar que els escolapis fundin col·legi a la ciutat
15/07/1747	El Duc de Medinacelli, Antonio Fernández, dóna el seu consentiment
08/10/1747	El bisbe, Fra Josep de Mezquia, concedeix la llicència per a la fundació
13/05/1756	El rei Ferran vi autoritza la fundació com a hospici
11/03/1757	Se signen els acord de fundació entre l’Ajuntament i l’Escola Pia
12/03/1757	Els escolapis comencen les classes a la «casa de l‘ensenyança» al carrer St. Llorenç
18/04/1770	El bisbe beneeix la capella de la nova casa adquirida al carrer St. Llorenç
16/01/1774	Ajuntament autoritza construir col·legi a la Camorra
09/04/1774	El bisbe Fra Rafael Lassala beneeix la primera pedra del nou edifici
31/03/1790	Els escolapis comencen a habitar en el nou edifici, construït segons plànols de l’arquitecte Francesc Pons i sota la direcció del germà operari Esteve Ribera
29/09/1791	Primers exàmens públics impresos
09/07/1796	Permís del rei per edificar església pública al costat del col·legi (no s’edificà)
28/04/1823	Cent mil Fills de Sant Lluís incendien convents dels caputxins i dels dominics, però respecten els escolapis
20/04/1837	Els carlins entren a Solsona després arrasar part de la ciutat; el col·legi no es va veure afectat
15/05/1837	Carles, el pretendent carlí, arriba a Solsona després de la fracassada «expedició reial»; els escolapis són foragitats del seu col·legi que es converteix en hospital del nombrosos ferits. Els escolapis abandonen la ciutat.
	L’edifici del col·legi és enderrocat tot i la campanya promoguda amb el lema «Salvem els escolapis». A la planta baixa es conservaven les tres aules amb estructura del segleXVIII.

Rectors:

1758 – Mateu Mestre
1769 – Oleguer Janer
1778 – Leandre Baura
1787 – Miquel Busqué
1797 – Agustí Barnés
1804 – Jaume Vada
1807 – Jaume Arbós
1814 – Jaume Vada
1817 . Jaume Arbós
1824 – Antoni Ros
1827 – Melcior Trullàs
1833 – Vicenç Tió

TÀRREGA

09/11/1883	Ajuntament aprova les bases de fundació de col·legi escolapi
17/03/1884	Ajuntament i Escola Pia signen escriptura d’acord per a fundació de col·legi en l’exconvent que havia estat cedit per la Junta Suprema de Vendes de Béens Nacionals el 31/10/1842 i el bisbat cedí l’església de la Mercè amb l’autorització de Roma el 15/09/1884
05/09/1885	Arriben els primers religiosos escolapis i formen la comunitat
15/09/1884	S’obriren les portes de les aules per als alumnes
02/12/1885	Reial Decret incorpora el col·legi a l’Institut de Lleida
1905	Comencen a impartir-se classes nocturnes per a obrers
1917-1922	El P. Bernat Noguera funda el Museu Local amb peses antigues trobades a les rodalies de la ciutat
1918-1923	El P. Josep Franquesa inicia un Cor gregorià a la parròquia i funda la revista Àmfora, primera del col·legi
06/10/1922	Morí el P. Carles Perelló en desplomar-se la bastida en que s’havia enfilat per pintar un mural a l’escala
1927-1929	P. Eusebi Millán inicia el bàsquet a Tàrrega
1926-1932	P. Pere Rimbles crea l’herbari amb plantes medicinals de la contrada, molt consultat el anys següents
1933	El batxillerat s’imparteix en El Modern Liceu, al carrer Agoders
11/06/1936	L’Alcalde de la ciutat comunica que ha advertit al P. rector de l’Escola Pia que han de deixar el col·legi que l’Ajuntament els havia cedit a més tardar el 15/07/1936
15/07/1936	El dia assenyalat l’Ajuntament expulsà els escolapis del col·legi; surten per la porta principal, però entren per l’església a la part de comunitat sobre el temple, sobre el qual no tenia facultats l’Ajuntament
22/0/1936	Els religiosos han d’abandonar la comunitat davant els esdeveniments
21/02/1939	El P. Lluís Martínez es fa càrrec del col·legi tot i que el P. Joan Profitós ja n’havia pres possessió anteriorment
15/09/1939	Comencen les classes de primària; el dia 9/10/1939, les de batxillerat lliure
11/12/1948	Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat
1964	Ordre Ministerial declara el batxillerat com reconegut elemental
12/07/1973	Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/09/1973)
11/02/1974	Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 13/03/1974 )
31/05/1995	L’Ajuntament lliura la Medalla d’Or de la Ciutat al col·legi de l’Escola Pia de Tàrrega
23/12/1995	Repiquen per primera vegada les campanes del campanar construït com a record del primer centenari de la fundació del col·legi

Bibliografia:

— Josep BABURÉS I CARRERA: Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega. Tàrrega 1986

Rectors:

1884 – Joan Miracle
1884 – Francesc Llonch
1892 – Sebastià Serra
1894 – Gaspar Gibergues
1902 – Blai Badia
1919 – Enric Centelles
1920 – Pau Roca
1922 - Jaume Novell
1925 – Eduard Martí
1931 – Josep Navarro
1934 – Lluís Martínez
1942 – Ferran Martínez
1947 – Francesc Munné
1948 – Ferran Martínez
1949 – Francesc Llenas
1952 – Adrià Moya
1958 – Miquel Franco
1959 – Antoni Dou
1961 – Valentí Barbat
1964 – Josep Antoni Soler
1966 – Joan Bosch
1967 – Ramon Mestre
1970 – Calassanç Balagué
1976 – Lluís Guixà
1988 – Àngel Casas
1989 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà

Directors:

1987 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà

TERRASSA

2/08/1864	Acords entre l’Ajuntament i l’Escola Pia, pel qual primer cedeix l’exconvent de Sant Francesc (actualment hospital de Sant Llàtzer) per a col·legi de primària i de batxillerat
08/09/1864	Comencen les classes per als alumnes
17/10/1868	Els religiosos es retiren de Terrassa
30/08/1901	Els escolapis signen l’escriptura de compra del Real Colegio Tarrasense
15/09/1901	Els escolapis comencen les classes en el nou edifici
1902-1903	Començà a aplicar-se el Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Sarrià
18/04/1904	El rei Alfons XIII visita el col·legi per a saludar al P. Godos, antic mestre seu
1907	S’estableix i organitza pròpiament el Pupil·latge
24/10/1908	Es funda entre els alumnes l’Ateneu Calassanci
1910	S’inicia al col·legi la pràctica de l’hoquei herba
1910-1911	Comencen a funcionar les aules de la Sucursal al carrer de la Pau (després García Humet)
1927-1928	El P. Miquel Altisent comença a la seva classe Els Amiguets de la Litúrgia
03/08/1933	La Mútua Escolar Dr. Cadevall queda inscrita al registre d’Associacions del Govern Civil de la Província
20/07/1936	Els religiosos es veuen obligats a abandonar el seu col·legi
29/01/1939	El P. Antoni Porredon pren possessió del col·legi amb autorització del poder militar
10/04/1939	S’obren novament les portes de les classes de pàrvuls, primària i comerç
27/01/1940	Ordre Ministerial reconeix el col·legi de batxillerat
25/01/1945	Primera pedra de la nova església El Templo de los Niños
07/06/1952	Inauguració del Templo de los Niños
1956	S’habiliten els dos pisos que hi havia sobre el Templo de los Niños i s’hi trasllada la comunitat i el Pupil·latge
11/11/1957	Inauguració de la imatge de sant Josep de Calassanç del pati central, obra de l’escultor Francesc Juventeny
1960	Se suprimeixen els dos torreons que hi havia arran del carrer Col·legi perquè dificultaven l’entrada de vehicles
25/09/1962	La ciutat pateix unes greus inundacions; el col·legi acull i atén damnificats
06/06/1962	L’Ajuntament declara el col·legi Entitat Cultural Benèfica de la Ciutat
25/10/1978	Fundació de Calassanç. Societat Cooperativa
1981-1982	Es matriculen nenes al parvulari per primera vegada
14/07/1982	Ministeri d’Educació autoritza la creació de la formació professional
27/11/1983	Bateig del Trapella, primer gegant del col·legi; la se va companya, la Diana, va ser batejada el 21/04/1991
04/04/1984	L’Ajuntament lliura a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat
00/06/1985	Autorització per a experimentar la reforma educativa (DOG 13/09/1985)
1990	Primera convocatòria dels Premis Calassanç de la Ciutat de Terrassa
1991-1992	Els escolapis adquireixen el col·legi local de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que passa a dependre de l’Escola Pia
08/11/1995	En assemblea extraordinària s’autodissol la Calassanç. Societat Cooperativa

Bibliografia:

— Joan FLORENSA I PARÉS, Jordi OLIVA I LLORENS i Mariona VIGUÉS I JULIÀ. Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864 – 2002. Terrassa, Escola Pia de Terrassa, 2002.

— Joan FLORENSA I PARÉS: «El Juniorato escolapio de Terrassa», en Analecta Calasantiana (gener-juny 1985), núm. 53, pp. 185-212.

Rectors:

1864 – Gaspar Comas
...........
1901 – Pau Gené
1909 – Ramon Comaplà
1912 – Salvador Coch
1919 – Salvador Marcó
1925 – Prudenci Soler
1928 - Adolf Roger
1928 – Josep Sirés
1931 – Joan Carné
1933 – Josep Bové
1934 – Ignasi Lorente
1939 – Josep Riba
1940 – Antoni Porredon
1943 – Josep M. Jaume
1944 – Antoni Font
1946 – Ramon Segalés
1947 – Jaume Massaguer
1952 – Ramon Mestre
1955 – Joan Feliu
1958 – Joan Trenchs
1961 – Magí Valls
1964 – Ramon Mestre
1967 – Josep Almirall
1970 – Josep M. Oller
1973 – Carles Mascaró
1976 – Joan Clapers
1979 – sense comunitat

Directors:

1976 – Carles Mascaró
1981 – Joan Francesc Soler
1991 – Ramon Francolí
1997 – Antoni Burgaya

TERRASSA LES ARENES

1962	Amb motiu de la riuada i inundació del 24 de setembre, el P. Alexandre García-Durán comença a treballar al barri que havia estat fortament afectat
1966	Dos religiosos viuen a partir d’aquest any al barri i s’erigeix en casa canònica
1967-1968	Alguns religiosos comencen a col·laborar a l’escola Joan XXIII
	Construcció del col·legi d’EGB, propietat del bisbat en un principi, i dirigit pels escolapis
1977	Es tanca canònicament la casa, però queden religiosos vivint-hi i treballant al barri i en col·legis de la ciutat
00/01/1991	Els religiosos deixen de viure al barri

Bibliografia:

— Ferran SANS I PASCUAL: «L’Escola Pia abandona les Arenes», en Catalaunia (Barcelona febrer 1991), núm. 335, pp. 8-10.

Rectors:
1982 – Jordi Nogués
1990 – deixa de ser comunitat
VALLS

1893	L’Ajuntament i l’Escola Pia signaren la concòrdia de fundació d’un col·legi de primer i segon ensenyament a la ciutat, en l’antic convent dels carmelites
1901	El P. Eduard Llanas, Vicari general d’Espanya, intentà traslladar-hi el juniorat de San Pedro de Cardeña però les indecisions de l’Ajuntament ho impediren
10/08/1905	El P. Provincial Antoni Mirats ordenà el tancament del col·legi i que la comunitat abandoni la ciutat

Rectors:

1893 – Marian Tubau
1897 – Pius Galtés
1900 – Fèlix Sors
1901 – Blai Badia
1902 – Salvador Marcó

VILANOVA I LA GELTRÚ

06/03/1863	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia
24/03/1866	Testament de D. Salvador Samà
31/07/1876	Autorització del govern per a la fundació
18/08/1876	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia després del llegat Samà
11/09/1876	Permís del bisbe D. Joaquim Lluch per a la fundació
25/09/1876	Permís del P. Vicari General d’Espanya per a la fundació
13/08/1877	Arriben els primers escolapis a la ciutat, que s’instal·len a les Escoles Ventosa
23/08/1877	Primera pedra de col·legi Samà
18/09/1877	Primer curs d’ensenyament (només s’imparteix el batxillerat)
23/09/1877	Benedicció de la capella
23/09/1879	Inauguració del nou edifici
1880	Construcció del gimnàs
1881	Funciona un Observatori Meteorològic provisional
23/11/1883	Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per impartir ensenyament primari
1884	Construcció del nou Observatori Meteorològic (P. Antoni Mirats)
1884-1885	S’obriren les aules de primer ensenyament
15/10/1885	Col·legi assimilat de segon ensenyament
1887	Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia
10/03/1890	Inauguració de la capella
15/03/1908	Fundació de l’Associació Calassància
08/08/1933	Es crea la Mútua Escolar Manuel de Cabanyes
00/09/1933	El batxillerat s’imparteix a l’Acadèmia del carrer Francesc de Sales Vidal
13/11/1933	Els escolapis són expulsats del col·legi Samà
22/07/1936	Els religiosos es veuen obligats a dispersar-se per la persecució
20/02/1939	Es torna l’edifici Samà als escolapis
15/09/1939	Es reemprenen les classes després de la guerra civil
04/01/1949	Les relíquies de sant Josep de Calassanç a la població
29/08/1961	Es decideix suprimir l’internat
03/04/1965	IV Jocs Esportius Escolapis a Vilanova i la Geltrú i Sitges
25/08/1965	Col·legi reconegut elemental de batxillerat
31/05/1966	Col·legi reconegut superior de batxillerat
00/06/1976	Es deixa d’impartir batxillerat al col·legi
19/09/1977	Fundació de la Cooperativa Escolar E. C. Ricart per als cursos de batxillerat; s’instal·la al col·legi Samà
01/12/1977	Celebració del centenari de la fundació del col·legi
27/11/1978	L’Ajuntament concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Pia
1984	Es crea la Coral Moixaina formada per pares i mares de l’escola afeccionats al cant; l’Àlex Urpí n’és el director. Paral·lelament neix la Coral Infantil la Moreneta
28/11/2002	Solemne acte institucional en que s’inaugurà la celebració dels cent vint-i-cinc anys de la fundació
27/11/2003	Com a cloenda de les celebracions dels cent vint-i-cinc anys de la fundació, l’Ajuntament concedeix a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat i edita un fulletó amb la biografia del P. Eduard Llanas, fundador del col·legi

Bibliografia:

— Joan FLORENSA I PARÉS: «El Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú: primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)», en IV Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Comunicacions. Tarragona 1980.

— Mª Providència GARCIA I SEGARRA: L’educació a Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle XIX. Tesis doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1992.

— Albert VIRELLA I BLODA: Evolució històrica de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l’Escola Pia. Vilanova i la Geltrú 2001.

Rectors:

1877 – Eduard Llanas
1886 – Ramon Comaplà
1899 – Joan Bta. Ambròs
1902 – Joan Colomer
1906 – Lluís Fàbregas
1909 – Leandre Cuixart
1917 – Pere Vilar
1919 – Josep Soler i Garde
1922 – Josep M. Oliver
1925 – Manuel Bordàs
1928 – Enric Mur
1928 – Carles Riera
1931 – Ferran Folch
1934 – Pompili Pagès
1940 – Joan Noguer
1943 – Jaume Subirana
1946 – Salvador Llenas
1949 – Valeri Soldevila
1955 – Josep M. Domingo
1961 – Josep M. Bosch
1964 – Ricard Pons
1967 – Sebastià Calzada
1971 – Jaume Sistach
1876 – Antoni Marcet
1982 – Josep M. Morros
1983 – Carles Pérez
1987 – Antoni Piña
1993 – Adolf García-Duran
1995 – Ramon Novell
2002 – Pere Biel
2004 – Lluís Marañon

Directors:

1983 – Miquel Garcia
1985 – Antoni Piña
1993 – Josep Julià
1999 – Jordi Cadevall
2003 – Mª Concepció Pérez

Cooperativa Escolar E.C. Ricart:
1977 – Salvador Vallès
1978 –
- Josep M. Valls
1981 – Frederic Monmany
1983 – Josep Ramon Molina
1987 – Miquel A. Martínez