El dia 1 de gener de 1738 s’obriren per primera vegada les portes del
col•legi de l’Escola Pia a de la Fonda del Pardal a la cantonada del Camí Ral
amb el carrer de Sant Antoni. La comunitat s’hi havia establert el 24 de
desembre anterior.
La presència escolàpia a la ciutat datava d’uns mesos abans. En efecte, el 3 de
juny de 1737 dos escolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pare Joan
Balcells, s’hi quedà substituint des del dia següent el professor de llatí a
l’escola que hi havia a l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembre
residí al convent dels pares carmelites de Sant Josep.
Els tràmits per a la fundació de l’escola venien de llarg. En les actes
municipals del 14 de gener de 1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de
portar els escolapis. Una de les condicions de la ciutat era que, a més de
totes les matèries pròpies de les primeres lletres i del llatí i retòrica,
s’impartís la filosofia. Mataró volia una facultat universitària com tenien
tantes altres poblacions catalanes. Finalment s’arribà a uns acords que se
signaren a Mataró el 24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbe de
Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip V signà la llicència el 13 de
novembre de 1713.
Els escolapis compraren el solar entre la plaça de Santa Anna i el Camí Ral i
en diverses fases i aixecaren l’escola, la residència per a la comunitat i
l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maig de 1789.
Els exàmens publicats des de 1768 fins a 1834 mostren els programes de les
matèries que s’impartien. Remarquem que a més del currículum normal de l’època
s’ensenyà nàutica des del curs 1767-1768 i poc després es començà també amb
l’agrimensura. Conservem impreses diverses tesis de filosofia i de teologia que
es defensaren dintre de la corresponent càtedra tan per part d’estudiants
escolapis com d’altres que no ho eren. El pare Francesc Ferrer a l’aritmètica
comercial hi introduí l’ensenyament personalitzat per a resolució d’exercicis i
de problemes. De la pissarra de cuir passà a la de pedra i a principis del segle
XIX s’usà ja a Mataró la pissarra mural per primera vegada al nostre país.
Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el 1808; als pocs dies
abandonaren la ciutat i els mataronins decidiren defensar-se d’una nova
ocupació. El pare rector de Santa Anna, Jaume Vada, el 7 de maig de 1808 des de
la trona de l’església pronuncià un sermó vibrant —es conserva el text català—
per encendre els ànims contra els francesos i animar-los a formar en les
milícies que s’apostaren als alts de Montgat. La resistència va ser inútil, els
francesos arribaren a Mataró, saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren
part de la ciutat.
A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoria dels homes que al llarg del
segle XIX contribuïren a l’embranzida industrial, econòmica i social que
situaren la ciutat com a una de les principals del Principat. Gràcies a la
perseverança dels escolapis i la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legi
superà els deu anys de supressió (1835-1845). Restaurat l’orde, s’implantà el
batxillerat segons les noves lleis de l’Estat i es reformà la primària. Durant
llargs períodes va ser seminari menor depenent del de Barcelona.
Per a l’ensenyament del comerç com a primària superior s’adoptà es de 1902 el
Pla confeccionat per la província. Un mitjà educatiu important a Mataró va ser
el Museu Comercial, inaugurat el juny de 1916.
El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna,
la primera que es creava als escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearen
grups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntament seguint les disposicions del
govern de Primo de Rivera retirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminar
els llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí el basquetbol entre els
alumnes. El 1933 per poder mantenir l’ensenyament cristià es fundà la «Mútua
Escolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes de batxillerat s’impartiren en
locals de fora del col•legi de la plaça Santa Anna, però es col•laborà amb
l’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi Miquel Soy en va ser
professor.
El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa i
refugiar-se en famílies que caritativament els acolliren i protegiren. Passats
els primers dies de confusió, les mateixes autoritats locals protegiren els
religiosos; quan sabien que s’apropava algun perill els avisaven i a algun el
recloïen a la presó perquè no el trobessin a una casa particular.
L’interior de l’edifici va ser força malmès.
Els escolapis
recuperaren el seu edifici el 13 de febrer de 1939 i obriren les classes el
primer de maig de 1939 per a primària i comerç. El batxillerat començà el
setembre següent.
L’Associació d’Antics Alumnes va fer sempre costat a l’escola, especialment en
esdeveniments com l’estada a Mataró de les relíquies de sant Josep Calassanç el
desembre de 1948 o l’exposició retrospectiva del col•legi el 1962. L’Associació
va tenir una vida molt activa amb les classes de català i aixoplugant la
Associació Sardanista.
El temple es va restaurà de mica en mica. Es construí la capella de la Mare de
Déu de Montserrat (l’altar es consagrà el 1957) i Jordi Arenas pintà (1960) la
capella del Sagrament. L’octubre de 1989 s’inaugurà el retaule de l’altar major
obra de l’escultor Manuel Cisachs, el qual havia anteriorment dissenyat tots
els elements del presbiteri.
El 1954 reapareixeren els Armats de Santa Anna, que havia iniciat el 1896 el
germà Joaquim Brucart. El 1959 es creà un agrupament escolta. El 1962 Mataró
acollí els I Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.
Els nous temps demanaven un edifici més adequat. El pare rector Salvador Dalmau
planificà la nova construcció que es començà el 14 d’octubre de 1966 i les
noves classes s’obriren a partir de 1968.
L’escola de Santa Anna absorbí la de les religioses de la Immaculada Concepció,
els locals del qual es convertiren en els de l’infantil «Santa Anna - Torrent».
Juntament amb l’aprovació pel Ministeri d’Educació del batxillerat unificat i
polivalent (BUP) el 1975, s’implantà la formació professional de primer i
després de segon grau. Els locals de la plaça de Santa Anna resultaren aviat
petits per l’increment d’alumnes que tot plegat suposà i es llogà la nau d’una
fàbrica al carrer de Recoder. Es fundà també el Centre de Càlcul de l’Escola
Pràctica o Centre de Càlcul de l’Escola Pia, institució que a més de la
extensió per tots els col•legis de la informàtica, serví per a pràctiques dels
alumnes de secretariat de la formació professional.
El 3 de setembre de 2002 el President de la Generalitat inaugurà el nou edifici
al carrer de Sant Agustí
Santa Anna - Mar per a les secundàries.
Imparteix actualment els nivells reglats d’infantil, primària, educació secundària
obligatòria (ESO), batxillerats i cursos de formació professional. L’escola
compta amb diverses entitats com l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, la
d’Antics Alumnes, el grup Mou-te, l’Associació d’Amics del Senegal, la colla
gegantera, una orquestra formada per alumnes de secundària.
L’Ajuntament concedí a l’Escola Pia de Santa Anna la Medalla d’Or de la Ciutat
el 4 de juliol de 1961.
Bibliografia:
«Concordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Cataluña
(1638-1877)», en Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000), núm. 47, per a les de Mataró vegeu pàg. 123-130.
Florensa, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de
Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua
Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010.
El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró: Escola Pia de Santa
Anna, 1989.
Gurrera i Lluch, Montserrat: L'Ensenyament a Mataró durant la primera
meitat del segle XIX : gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una
ciutat industrial: 1808-1868. Tesi doctoral dirigida
pel doctor Conrad Vilanou i presentada al Departament de Teoria i Història de
l’Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, 2004. 2
vols.
Reixach i Puig, Ramon: Els orígens del catolicisme social
contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la primera
Guerra Mundial. Premi Iluro. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2010. (Col•lecció Premi
Iluro; 72).
Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Mataró. Su historial
pedagógico. Salamanca, 1972
No hay comentarios:
Publicar un comentario